La viabilitat de l’estat bosnià continua en entredit

L’estat bosnià, viu, des de fa prop de dos anys immers en la que és considerada la pitjor crisi política des que es signaren els Acords de Dayton el 14 de desembre de 1995 a París i que acabaren amb tres anys i mig de guerra a Bòsnia. Ara una nova crisi ha esclatat. El que des de l’any 2006 és el primer ministre de la República Sèrbia de Bòsnia, Milorad Dodic, va presentar el passat mes de gener una proposta de Llei de Referèndums per a l’entitat serbobosniana. No és la primera vegada que es fa ressò d’aquesta qüestió, doncs ja el 2006, quan Montenegro feia efectiva la seva independència mitjançant un referèndum, Dodic introduí al centre del debat polític la idea d’una llei per tal de fer una consulta a l’entitat bosniana.

Mobilització a Perpinyà contra l’expulsió de famílies immigrades

Un plat de sopa, vi calent, pastissos, coques, creps, estufes per escalfar-se…amb tot això, el passat dimecres 10 de febrer, a les sis de la tarda, prop d’un centenar de persones es concentraren davant la Prefectura de Perpinyà. Convocades per la RESF 66 (Xarxa Educació Sense Fronteres a la Catalunya Nord)  per tal de reclamar el dret a ser rebudes per part del prefecte, Jean François Delage o el Director General de la Prefectura, amb qui pretenen parlar des del passat mes d’agost sense èxit. El motiu, l’imminent amenaça d’expulsió de vuit famílies nord-catalanes d’origen àzeri-armeni i serboalbaneses. Segons declaracions fetes per la responsable del RESF a Perpinyà, Anne-Marie Delcamp: “en realitat , se’ns menysprea!”

La concentració es dugué a terme durant el dia 10 de febrer de forma simbòlica ja que aquell mateix dia, dues de les vuit famílies eren desallotjades de l’hotel on vivien fins ara i havien de passar la nit al carrer.

Algunes organitzacions com ara el MRAP (Moveument Contre le Racisme et pour l’Amité entre les Peuples), donaren suport a aquestes famílies, tot cercant allotjament per als seus infants. Així mateix, la CGT de la Catalunya Nord també es va incloure en les demandes per a regularitzar la situació d’aquestes persones.

La Xarxa Educació Sense Fronteres és una iniciativa de personal docent, professors, associacions de pares, sindicats i alumnes nascuda l’any 2005 amb l’objectiu de donar suport als joves estudiants amenaçats per l’expulsió i el retorn als seus països d’origen.

Propera parada, Sarajevo

Sèrbia davant la Cort Internacional de Justícia. Primeres audiències

Seu de la Cort Internacional de Justícia

A petició del govern serbi, l’Assemblea General de les Nacions Unides, accedia, l’octubre del 2008 a requerir a la Cort Internacional de Justícia una petició per tal de demanar una opinió consultiva en referència a la declaració unilateral d’independència de Kosovo, la qual es va fer efectiva el 17 de febrer del 2008.

Turquia i Armènia passen pàgina al genocidi armeni

Un milió i mig d'armenis van ser assassinat a mans de l'exèrcit otomà

Aquest article ha estat publicat al número 165 de l’Accent.

“I ara qui recorda els armenis?” Aquesta frase fou pronunciada per Adolf Hitler el 1939 per referir-se al genocidi armeni i així justificar prèviament el genocidi contra el poble jueu. Ara sembla que després de setanta anys aquelles paraules són a prop de fer-se realitat.

Després de gairebé un segle de relacions congelades, amb la signatura dels Protocols de Zuric per part d’Armènia i Turquia el passat 10 d’octubre de 2009, es passava pàgina al genocidi armeni. Presents els principals caps de la diplomàcia mundial, i els dos protagonistes; ministres d’exteriors dels estats armeni i turc, Edward Nalbadian i Ahmet Davutoglu respectivament.